Entorn · Excursions

La Fageda d’en Jordà

A la Garrotxa, a uns 35 minuts

Un bosc que va créixer sobre la lava

La Fageda d’en Jordà és una fageda plana, cosa rara, que va arrelar damunt de la colada de lava del volcà Croscat. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i es pot recórrer a peu, en carruatge o amb una visita a la cooperativa que hi fa els iogurts.

Distància

uns 30 km

En cotxe

uns 35 min

Per a famílies

Sí

El bosc

Faigs on no en tocarien

A Catalunya el faig sol viure per damunt dels mil metres. Aquí creix a 550, i el motiu és a sota: la colada de lava del Croscat va deixar un terreny porós que reté la humitat i manté el sòl fresc tot l’any. El resultat és una fageda plana —gairebé no en queden— on els arbres pugen rectes i la llum arriba a terra filtrada. Joan Maragall li va dedicar un poema que encara se sap tothom, i que explica bé la sensació d’entrar‑hi: la de trobar‑se de sobte en un lloc tancat i tranquil.

Faigs de la Fageda d’en Jordà
Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

En carruatge

Recórrer‑la sense caminar

Des de l’àrea de Can Serra surten els carruatges tirats per cavalls que fan el tomb per l’interior de la fageda. Dura aproximadament una hora i el guia va explicant com es va formar el bosc i què s’hi veu. És la manera més còmoda de fer‑la amb canalla petita, amb gent gran o si el dia no acompanya per caminar. Es reserva a part, i els caps de setmana d’octubre i novembre s’omple.

La cooperativa

Els iogurts que es fan aquí mateix

La Fageda també és una cooperativa que es va fundar el 1982 i fa iogurts, gelats i melmelades, i que dona feina a persones amb discapacitat intel·lectual o trastorn mental de la comarca. Es pot visitar la granja, veure les vaques i acabar amb un tast. La visita s’ha de reservar amb antelació —no s’hi pot entrar sense— i és de les poques activitats de la zona que agraden igual als nens i als adults.

Instal·lacions de la cooperativa La Fageda
La fageda a la tardor

Quan anar‑hi

La tardor és la clàssica, però no l’única

L’octubre i el novembre són els mesos de postal, amb el groc i el marró coberts de fullaraca, i també els més concorreguts. A la primavera el verd és nou i hi ha molta menys gent; a l’estiu el bosc es manté fresc quan a fora fa calor, que no és poc; i a l’hivern, sense fulles, es veu el relleu de la lava sota els arbres, que la resta de l’any queda amagat. Val la pena arribar‑hi d’hora en qualsevol època.

Abans d’anar‑hi

Tres coses que convé saber

Com anar‑hi

Uns 35 km per Olot i la carretera de Santa Pau, uns 35 minuts.

On aparcar

A l’àrea de Can Serra. El bosc es fa a peu des d’allà.

Què cal reservar

El carruatge i la visita a la granja es reserven a part i amb antelació.

Vols fer‑ne unes quantes en una mateixa estada?

Tenim bungalows, habitacions a la masia i parcel·les. Tots a peu del camí.